La empatia

La empatia és una de les habilitats de la inteligencia emocional. Es mostra quan experimentem les emocions dels demés com si fossin les nostres, és a dir, som capaços de captar el que l’altre ens comunica i compartir i entendre els pensaments i sentiments.
Buscant per la red coses relacionades amb l’empatia, he trobat un article de Alfonso Aguiló que descriu molt bé l’empatia -en aquest cas des de ben petits-:
“Es la hora del recreo en la guardería y un grupo de niños está corriendo por el patio. Varios tropiezan, y uno de ellos se hace daño en una rodilla y comienza a llorar. Todos los demás siguen con sus juegos, sin prestarle atención…, excepto Roger.
Roger se detiene junto a él, le observa, espera a que se calme un poco, y después se agacha, frota con la mano su propia rodilla y comenta, con un tono comprensivo y conciliador: “¡vaya, yo también me he hecho daño!”
Esta escena es observada por un equipo investigador que dirigen Tomas Hatch y Howard Gardner, en una escuela norteamericana.
Al parecer, Roger tiene una extraordinaria habilidad para reconocer los sentimientos de sus compañeros de guardería y para establecer un contacto rápido y amable con ellos.
Fue el único que se dio cuenta del estado y el sufrimiento de su compañero, y también fue el único que trató de consolarle, aunque sólo pudiera ofrecerle su propio dolor: un gesto que denota una habilidad especial para las relaciones humanas y que, en el caso de un preescolar, augura la presencia de un conjunto de talentos que irán floreciendo a lo largo de su vida.
No cal viure les mateixes experiències per desenvolupar l’empatia, sinó, hem de ser capaços de captar els missatges verbals i no verbals que el subjecte ens vol transetre. És a dir, involucra les pròpies emocions de cadascú: comprendre les perspectives, pensaments, desitjos i creences del subjecte.
Aquesta, es dóna en totes les persones, ja sigui en major o menor grau i influeix l’entorn en el que creixes.
Es comença a desenvolupar des de ben petits, i els pares són els que la transmenten. No només ensenyant a expresar els sentiments, sinó també descobrint i comprenent als altres. Quan els pares mostren afecte i comprensió envers als fills, aquests aprenen amb més facilitat a expresar les seves pròpies emocions i a interpretar i sentir-les alienes.
Us adjunto un clip d’un vídeo que m’ha commocionat moltíssim on podem observar una nena que viu en un ambient que es sent acceptada i compresa (ha guanyat el premi al millor vídeo publicitari):



Reconoixes els sentiments dels demés?
Comprens perquè els demés es senten de tal manera?
L’empatia és una capacitat que tenim els éssers vius que podem anar desenvolupant i potenciant i que és essencial per a ser futurs bons professionals.

L'enfocament estratègic breu -inclou una mica d'humor!!!

La Teràpia Breu Estratègica

És un model teòric que té com a principals influencies la Teoria Sistèmica, la epistemologia Constructivista, i el treball clínic del genial psicoterapeuta i hipnòleg Milton Erikson.

Aquest, com diu el seu propi nom, és un tractament breu. És a dir, es planteja en un termini màxim de 10 sessions, amb intervals de dues o tres setmanes entre sessions. En el cas que al finalitzar la desena sessió no s’hagi produït cap canvi significatiu, s’interromp el tractament. Si s’han produït canvis però no s’ha arribat a la resolució completa del problema, s’amplia el tractament les sessions necessàries, fins un màxim de 20 sessions.
Personalment, crec que tots els psicòlegs haurien d'utilitzar aquest mètode.

Quan definim el problema, el definim basant-nos en les preguntes:
• ¿Quin és el problema?
• ¿Quan es dóna el problema?
• ¿En quina circumstància?
• ¿Amb quanta freqüència?
• ¿On es produeix?
• ¿Amb quines persones al seu voltant?

Hem d’entendre com funciona aquest problema. Segons l’enfocament estratègic, es parteix de la base que els problemes humans són el fruit de la particular interacció entre subjecte i realitat. En funció d’aquesta interacció, davant la percepció d’un problema determinat, l’ésser humà porta a terme una sèrie d’accions que en lloc de resoldre’l poden dur a que aquesta situació problemàtica s’agreugi o es mantingui inalterable en el moment actual.
Cal treballar també sobre els beneficis secundaris, els quals poden ser de molt tipus. Habitualment són: Atenció excessiva, petits o grans privilegis en el seu funcionament familiar, etc.
Per aquest motiu, si es tracta de nens, es treballa amb els pares, Mestres, i no pas amb ells directament. Aquests, actuen com a co-terapeutes i proposen solucions definitives i positives pels subjectes en qüestió.
També haurem de treballar la resistència, és a dir, no haurem d’intentar convèncer, sinó, suggerir. En ningun cas haurem de qüestionar les actituds dels pares, així no els posarem a la defensiva. Davant d’ells, haurem d’adoptar una actitud positiva, demostrar-los-hi que han lluitat molt, que s’han esforçat..., però sempre reforçant aquests arguments fent-los veure que s’han d’esforçar més encara.

Així, treballant sobre el mode de percebre la realitat i d’actuar d’una persona (és a dir, sobre el seu sistema perceptiu-reactiu) es poden solucionar en temps relativament breus la immensa majoria dels problemes humans. No és necessari buscar per tant les causes del problema en el passat (és a dir, el perquè d’un problema) sinó que anem a analitzar i intervenir directament sobre l’estructura del mateix (és a dir, sobre el com funciona el problema i com es manté en el present).

El mètode estratègic s’està mostrant altament efectiu i eficaç en els casos següents:
• Pors, pànic, fòbies
• Bloqueigs creatius
• Problemes alimentaris (Anorèxia, Bulímia, Síndrome de Vòmit i Trastorn Alimentari Compulsiu)
• Problemes de relació
• Estats depressius

En contextos organitzatius (empreses, associacions, etc.):
• Intervencions estratègiques per a la gestió del canvi


Per rematar, aquí teniu una mica d’humor entorn a les teràpies breus.
Jo vaig riure força, així que ja esteu tardant!!! Mireu-lo!!!!!!!!!!!! ;)

Transtorn obsessiu compulsiu

Hola a tots!!!

Fa un parell de setmanes vaig anar al dermatòleg, i mentres esperava, vaig agafar la revista CBN i vaig començar a llegir l'edició publicada en maig, el num. 1.

Personalment, vaig trobar-la molt interessant. En concret, les pàgines 14 i 15 em van cridar molt l'atenció, parlen del TOC -trastorn obsessiu compulsiu-.

Adjunto link perquè la pogueu llegir ja que -hi han més articles apart d'aquest que us mostro en imatges- que són del nostre interés.

http://www.clinicabofill.net/revistacbn.htm

A continuació, també us adjunto un vídeo del TOC. Està molt bé, així que mireu-lo!!!



Que us ha semblat???? És molt fort, no tant com alguns vídeos que haguem vist a classe com les habitacions de la mort, els nens de l'estació de negrinsky, però crec que es interessant saber que existeix aquest tipus de trastorn perquè ens el podríem trobar quan siguem futurs professionals.

Espero que us hagi agradat!!!

Esquizofrènia

La Esquizofrènia

En una de les meves entrades ja vaig parlar de la esquizofrènia, recomenava la pel.lícula "Una Mente Maravillosa", així que ara només us adjunto el següent vídeo que he trobat ja que m'ha cridat l'atenció i parla per si sol:







Espero que us agradi!!!!!!!!!!!!!

Eugene Gendlin i el Focusing

Hola companys!!!

El divendres i el dissabte varen fer un curs de Focusing. M’hagués agradat poder assistir, però com no ha sigut el cas, he decidit buscar informació ja que és un tema que em crida l’atenció. Per si algú més l’interessa aquest tema, comparteixo la informació del blog amb vosaltres!!! Aquí teniu:

Una mica d’història...

Eugene Gendlin (professor de psicologia e investigador de la Universitat de Chicago), és un terapeuta corporal molt reconegut el qual va iniciar la seva recerca investigant el perquè algunes persones es curaven i altres no.

El problema, també estava en que moltes persones no es sentien ajudades amb la teràpia tradicional.

En la seva recerca, va descobrir que el terapeuta no era la figura més important, sinó que era la del pacient, ja que quan un mateix mira en el seu interior, és a dir, quan presta atenció i profunditza sobre les seves pròpies experiències i sensacions, pot avançar positivament de manera natural. Així doncs, va arribar a la conclusió que són aquests els fets que feien que es pogués aconseguir solucionar satisfactòriament una patologia, símptoma, problema…

Gràcies a aquesta observació, va aparèixer la tècnica del procés de l’enfocament corporal.

Gendlin i el Focusing

Gendlin afirma que existeix una consciència corporal, la qual a vegades ens és difícil definir, per això, gràcies al focusing, podem prestar atenció al que ens transmet el cos.
D’aquesta manera podem primer reconèixer i després canviar la forma d’enfocar els diferents conflictes interiors que existeixen en les nostres vides.

Hi han establerts certs passos que són de gran ajuda per les persones. A mesura que vas aprenent el mètode i la relació dels diversos passos, cada cop vas pensant menys en ells i guanyes autonomia, fluïdesa, creativitat, etc.

A continuació esmento els sis passos a tenir en compte :

En primer lloc, s’ha de crear un espai en el qual el subjecte estigui còmode. Com per exemple un despatx on el pacient pugui relaxar-se i sentir-se agust. Aquí, el psicòleg mostra al pacient el que ha de fer, com he mencionat anteriorment, el pacient ha de relaxar-se, respirar amb normalitat i reconèixer el que passa per la seva ment. Però és molt important que només ho faci enumerant, percebent i reconeixent tots els elements com les preocupacions, tensions, incomoditats, tot allò relacionat amb el problema. Aquests, no s’han d’aprofundir.
En aquest primer pas, el psicòleg haurà de limitar-se a observar les gesticulacions del pacient.

Un cop complert, es passaria a percebre la sensació de totes les coses pensades pel pacient anteriorment. S’haurà de centrar només en una d’aquelles coses que li preocupen i observar per sobre quina és la sensació que li produeixen en el cos. Es tracta de sentir la totalitat del problema a l’interior del cos (abdomen, gola, panxa…).

El tercer pas, fa referència a l’aprenentatge. Després d’haver passat uns minuts amb la sensació anteriorment mencionada, s’ha d’observar que qualitat específica mostra la sensació.
El pacient ha de deixar-se emportar i dir una frase, paraula o imatge que aparegui arrel a la sensació escollida. Sense pensar, el primer que li passi per la ment.

Seguidament, trobaríem el quart punt, el de la revisió. Un cop aconseguida la frase, imatge o paraula per descriure la sensació, s’ha de comprovar si es definida correctament, del contrari, s’haurà de repetir l’exercici fins a trobar alguna paraula que s’adeqüi més. En aquest cas, haurà de fer-se novament la pregunta de la sensació viscuda.
Els pensaments ràpids, és a dir, tots aquells que ens passen per la ment sense pensar i que intenten respondre racionalment a aquestes preguntes, NO han d’influir.

Aconseguida la sensació de alliberació, d’alleugeriment, es podrà passar a l’últim pas, el de rebre. Permet al pacient estar d’acord amb l’experiència que sorgeixi sigui la que sigui. El simple fet de prestar atenció a aquella sensació global (preocupació) ja és enfocament corporal o focusing.
No importa el tipus de canvi que s’hagi donat, l’important és l’experiència adquirida.


En conclusió, l’enfocament corporal és una teràpia la qual ens permet connectar amb el nostre interior (sentiments, emocions, sensacions). Va de dins cap a fora i és molt útil per definir el que volem i resoldre conflictes interiors.
A la pràctica, podem observar que és una eina molt simple i efectiva que la psicologia moderna ha rescatat de l’antiga sabiduria per ajudar-nos arribar a la consciència.
És molt important confiar en aquest mètode per poder complir els objectius d’aquest, ja que si no creiem, ni mostrem interès, ni som capaços d’acceptar crítiques dels nostres sentiments, no es podrà treure profit a l’enfocament corporal.
És un mètode optimista ja que enfoca a l’individu en termes de procés i no de patologia, i a més a més, tracta de com aprendre mitjançant el escoltar.

Per acabar, a qui li hagi cridat l’atenció aquesta entrada, podeu mirar aquesta part del vídeo de Gendlin en anglès que crec que està molt bé i de pas podeu començar a practicar l’anglès ja que ens farà falta!!



Comenta que és un procés que no ha invetat ell, sinó, que l'ha assignat una sèrie de passos per definir-lo. El podem trobar en el nostre interior i encara que el practiquem sols, funciona millor amb l'ajuda d'algú més, en companyia.
Bàsicament descriu que el focusing és un diàleg entre la ment i el cervell i que hi han molts tipus de cossos. Cada persona és un món. Per tant, cadascuna requerirà d’un temps determinat per poder accedir al seu interior.
Focusing és un procés profund que es basa en la idea que les emocions són viscudes corporalment. Per molt que hi hagin especialistes com per exemple un ginecòleg, un dentista, etc. Arribar a la ment, a la conducta, als sentiments... És molt difícil.
Com la persona és la que més sap d’un mateix, s’ha d’intentar veure que diu el nostre jo. Fa falta reflexionar!

Abraham Maslow

Els humanistes volen destacar la salut mental i tots els seus atributs positius de la vida com la realitat, la satisfacció, l’éxtasi, l’amabilitat, generositat…

Abraham Maslow

(Brooklyn, Nova York, 01/04/1908 – 08/06/1970)

Considerat un dels iniciadors de la tercera tendencia de la psicología.

Segons Maslow, totes les necesitats dels éssers vius están jerarquitzades. Quan anem satisfent les necessitats, anem creixent com persones.

Va desenvolupar les seves idees estudiant a persones saludables com Abraham Lincon o Thomas Jefferson. Afirmava que eren persones franques, concients, segures, que es centraven en el problema i no en ells mateixos... Aquestes, segons Maslow eren qualitats d'un adult madur, d'una persona que havia après suficient sobre la vida i que no es deixa influenciar.

Va colocar les necessitats bàsiques gradualment, colocant les més simples en la base i les més fundamentals en la cima de la pirámide.

Les necessitats a satisfer són segons l’importància de cadascuna, a continuació podeu observar la fotografia de la piràmide i una petita explicació de cada punt:

FISIOLOGIQUES: Són les que necessitem per poder sobreviure i aconseguir equilibri amb el cos. Com per exemple la gana, la son, el sexe…

Aquestes, van seguides de les NECESSITATS DE SEGURETAT: Com diu el propi nom, és busca seguretat, és a dir, protecció, estabilitat… Va lligat a tenir una feina per poder produir ingresos de tal manera que es pugui comprar una propietat privada que proporcioni seguretat; també va lligat a tenir salut pel que respecta a la seguretat física…

D’AFILIACIÓ: Un cop segurs, busquem cobrir les necessitats socials, com seria el cas de l’amor, l’amistat, estar agust a una empresa…

El essers humans necessitem aquesta motivació ja que ens agrada interactuar amb altres. Són les necessitats d’amor, participació i acceptació.

Seguidament, trobaríem L’ESTIMA: Un cop aconseguits tots els punts anteriors, volem ser reconeguts pel que fem, ja sigui per la parella, familia, amistats, feina… Busquem ser apreciats i valorats pel que fem.

Si no trobem aquesta, tindríem una baixa autoestima i complexe d’inferioritat.

Per últim, estaría la necesitat D’AUTORREALITZACIÓ: Aquestes són les necessitats més elevades, quan ja hem lograt tots els passos de la pirámide de Maslow, busquem aconseguir més. Les persones no ens conformem amb el que tenim i sempre busquem més enllà. Aquí, la persona busca convertir-se en més del que ja és i pretén arribar a la meta del seus objectius pel futur. És un nivel de plena felicitat o armonía.

Maslow considera que l'autorrealització és un procés constant i continu.

Aquestes etapes de les necessitats, com heu pogut observar están sempre presents, i a mesura que es van cumplint, anem creixent com a persones.

Recomanació pel.lícula: Una mente maravillosa

Hola companys!!!!

M’agradaria compartir amb vosaltres una pel·lícula que potser alguns de vosaltres ja haveu vist, és:

UNA MENTE MARAVILLOSA

La vaig veure l’altre dia i em va encantar, us la recomano!! Perquè us feu una idea de la qualitat de la pel·lícula, teniu suficient si us dic que ha guanyat 4 Oscars?

És un drama basat en fets reals. El protagonista és Nash, un gran matemàtic el qual va demostrar que una teoria científica ja establerta no era certa. Gràcies a ella es va fer famós.
La seva prodigiosa ment li va jugar una mala passada, i va emmalaltir d’esquizofrènia. Això el va sotmetre a una sèrie de tractaments per a la seva recuperació.
Nash, es va esforçar molt per a recuperar-se i finalment ho aconsegueix.
L’any 1994 va rebre el premi Nobel.

L’ESQUIZOFRÈNIA

L’esquizofrènia (que significa “ment dividida”) és un trastorn de la personalitat en el qual es perd el contacte amb la realitat. Les persones que posseeixen aquesta malaltia poden patir deliris i una alteració de la percepció.

El pacient normalment no és conscient de la seva malaltia ja que existeix una distorsió entre la realitat i el seu món.

Afecta a homes i dones per igual, la diferencia és que als homes els sol afectar de més joves i amb més gravetat.

L’activitat cognitiva de l’esquizofrènic no és normal, no pensa ni raona de forma normal. La seva realitat mostra pensaments desorganitzats (comentaris sense sentit i deliris que poden ser producte d’una falta d’atenció selectiva); percepcions distorsionades, aquestes et permeten percebre coses que no estan allà, com és el cas de les al·lucinacions; i les emocions i accions inapropiades tals com enfadar-se sense motiu aparent, plorar per res…
Existeixen diferents tipus d’esquizofrènia: paranoide, desorganitzada, catatònica, indiferenciada, residual…

El diagnòstic final l’ha de fer un psiquiatra ja que altres malalties també poden presentar els mateixos símptomes (de psicosis).
Durant l’episodi de l’esquizofrènia, es pot necessitar hospitalització per motius de seguretat i per satisfer les necessitats bàsiques com l’alimentació, el repòs, la higiene…
Els medicaments antipsicòtics o neurolèptics poden col·laborar a controlar els símptomes ja que són efectius. Malgrat això, poden tenir efectes secundaris com per exemple d’augment de pes, de somnolència, contraccions musculars…

L'aprenentatge per observació i com influeix la televisió

L'APRENENTATGE PER OBSERVACIÓ

Als éssers humans no ens fa falta que l’aprenentatge es produeixi a través de la experiència directa, també es pot produir mitjançant l’aprenentatge basat en la observació. Com per exemple:

• Poc després d’haver nascut, el nen pot imitar molts gestos que fa el pare com treure la llengua.
• Si un nen veu que a la seva mare la ha salpicat oli cuinant i es crema, ell no s’aproparà per no cremar-se.

Aquest tipus d’aprenentatge consisteix en observar e imitar als altres. Per tant, la imitació dels models conforma el desenvolupament d’un nen.

La televisió com a mètode d’aprenentatge en els joves:

Actualment, la televisió és l’origen de molt aprenentatge mitjançant l’observació.

Als països desenvolupats la majoria dels joves passen moltíssim temps davant de la televisió. Molts estudis coincideixen que quan els joves arriben als 18 anys, han passat més temps veient la televisió que no pas assistint al centre educatiu en qüestió. Aquest fet, acaba convertint-se en un greu problema ja que en ocasions, no veuen més enllà. Si no, mireu aquest anunci:

http://www.youtube.com/watch?v=WL7JYMhj3e8

La pregunta ara és: Poden influir programes violents en la conducta agressiva de la persona?
Els nens solen imitar als personatges que els agraden, com per exemple Son Goku a Dragon Ball. Al imitar aquestes sèries, juguen a donar-se cops de puny, fer petades i altres aspectes violents.
Arrel d’aquestes imitacions de conducta, entrem en el debat de si la violència en la televisió és perjudicial pels nens.

En molts anys d’investigació s’ha arribat a la conclusió que la exposició continuada d’actes de violència (assassinats, assalts...) augmenta la probabilitat de conducta violenta real en adolescents i també es correlaciona amb alts índex de consum de drogues i alcohol.

Experiments, han demostrat que fins i tot una exposició no molt prolongada pot fer variar la percepció dels valors morals i la conducta. La exposició prolongada a la violència desensibilitza als espectadors. Es tornen més indiferents, i el subjecte X es predisposa a sentir-se capaç a cometre una violació.

"Albert Bandura considerava que podíem utilitzar aquest mètode com una
forma d’aprenentatge".

Les fases dels somnis

Normalment quan dormim, passem per cinc etapes: 1, 2, 3, 4, i somni REM (moviment ràpid dels ulls).

A continuació faig una petita explicació de cadascuna d'elles:

• Fase 1: És el somni lleuger. Al igual que pots arribar al somni fàcilment, també et pots despertar immediatament. Aquest, és poc, o res reparador. Un exemple d'aquest, seria la migdiada.
  En aquesta etapa, els ulls es mouen lentament i l'activitat muscular disminueix.
• Fase 2: És més difícil despertar-se que en la fase 1.
  El moviment d'ulls es deté i les ones cerebrals es tornen més lentes amb només un esclat ocasional d'ones cerebrals ràpides. Disminueix tant el ritme cardíac, com el respiratori.
• Fase 3: És l’etapa de transició cap al somni profund. Quan una persona entra en l'etapa 3, ones cerebrals extremadament lentes anomenades ones delta s'intercalen amb ones més petites, més ràpides.
• Fase 4: Seria la del somni lent. És molt difícil depertar a algú quan es troba en el somni profund. En aquest, no es troba moviment ocular ni activitat muscular.
• REM: En aquest període REM “ràpid eye movement”, és a dir, moviment ràpid dels ulls a causa del característic moviment dels globus oculars sota les parpelles, la respiració, es fa més ràpida, irregular i superficial. Els ulls s'agiten ràpidament i els músculs dels membres es paralitzen temporalment.
  El cervell està molt actiu, el tronc cerebral bloqueja les neurones motrius de manera que no ens podem moure.
  Aquí és on ocorren la majoria dels somnis. Si et despertes durant aquesta etapa, ets capaç de recordar el que has somiat.
  La majoria de les persones experimenten de tres a cinc intervals de somni REM cada nit.
  Els nens petits passen gairebé el 50% del seu temps en somni REM. Els adults passen prop de la meitat del temps que dormen en l'etapa 2, prop del 20% en REM, i l'altre 30% es divideix entre les altres tres etapes. Gràcies a la fase REM, el cervell pot memoritzar més coses, i les menys importants les elimina.

Link: http://www.youtube.com/watch?v=8cZf6o8HFvA

Si no es dorm, les defenses baixen moltíssim i és aconsellable dormir una mitja de 9 hores diàries per poder rendir al 100%.