domingo, 15 de noviembre de 2009

Eugene Gendlin i el Focusing


Hola companys!!!

El divendres i el dissabte varen fer un curs de Focusing. M’hagués agradat poder assistir, però com no ha sigut el cas, he decidit buscar informació ja que és un tema que em crida l’atenció. Per si algú més l’interessa aquest tema, comparteixo la informació del blog amb vosaltres!!! Aquí teniu:

Una mica d’història...


Eugene Gendlin (professor de psicologia e investigador de la Universitat de Chicago), és un terapeuta corporal molt reconegut el qual va iniciar la seva recerca investigant el perquè algunes persones es curaven i altres no.

El problema, també estava en que moltes persones no es sentien ajudades amb la teràpia tradicional.

En la seva recerca, va descobrir que el terapeuta no era la figura més important, sinó que era la del pacient, ja que quan un mateix mira en el seu interior, és a dir, quan presta atenció i profunditza sobre les seves pròpies experiències i sensacions, pot avançar positivament de manera natural. Així doncs, va arribar a la conclusió que són aquests els fets que feien que es pogués aconseguir solucionar satisfactòriament una patologia, símptoma, problema…

Gràcies a aquesta observació, va aparèixer la tècnica del procés de l’enfocament corporal.

Gendlin i el Focusing

Gendlin afirma que existeix una consciència corporal, la qual a vegades ens és difícil definir, per això, gràcies al focusing, podem prestar atenció al que ens transmet el cos.
D’aquesta manera podem primer reconèixer i després canviar la forma d’enfocar els diferents conflictes interiors que existeixen en les nostres vides.

Hi han establerts certs passos que són de gran ajuda per les persones. A mesura que vas aprenent el mètode i la relació dels diversos passos, cada cop vas pensant menys en ells i guanyes autonomia, fluïdesa, creativitat, etc.

A continuació esmento els sis passos a tenir en compte :

En primer lloc, s’ha de crear un espai en el qual el subjecte estigui còmode. Com per exemple un despatx on el pacient pugui relaxar-se i sentir-se agust. Aquí, el psicòleg mostra al pacient el que ha de fer, com he mencionat anteriorment, el pacient ha de relaxar-se, respirar amb normalitat i reconèixer el que passa per la seva ment. Però és molt important que només ho faci enumerant, percebent i reconeixent tots els elements com les preocupacions, tensions, incomoditats, tot allò relacionat amb el problema. Aquests, no s’han d’aprofundir.
En aquest primer pas, el psicòleg haurà de limitar-se a observar les gesticulacions del pacient.

Un cop complert, es passaria a percebre la sensació de totes les coses pensades pel pacient anteriorment. S’haurà de centrar només en una d’aquelles coses que li preocupen i observar per sobre quina és la sensació que li produeixen en el cos. Es tracta de sentir la totalitat del problema a l’interior del cos (abdomen, gola, panxa…).

El tercer pas, fa referència a l’aprenentatge. Després d’haver passat uns minuts amb la sensació anteriorment mencionada, s’ha d’observar
que qualitat específica mostra la sensació.
El pacient ha de deixar-se emportar i dir una frase, paraula o imatge que aparegui arrel a la sensació escollida. Sense pensar, el primer que li passi per la ment.

Seguidament, trobaríem el quart punt, el de la revisió. Un cop aconseguida la frase, imatge o paraula per descriure la sensació, s’ha de comprovar si es definida correctament, del contrari, s’haurà de repetir l’exercici fins a trobar alguna paraula que s’adeqüi més. En aquest cas, haurà de fer-se novament la pregunta de la sensació viscuda.
Els pensaments ràpids, és a dir, tots aquells que ens passen per la ment sense pensar i que intenten respondre racionalment a aquestes preguntes, NO han d’influir.

Aconseguida la sensació de alliberació, d’alleugeriment, es podrà passar a l’últim pas, el de rebre. Permet al pacient estar d’acord amb l’experiència que sorgeixi sigui la que sigui. El simple fet de prestar atenció a aquella sensació global (preocupació) ja és enfocament corporal o focusing.
No importa el tipus de canvi que s’hagi donat, l’important és l’experiència adquirida.


En conclusió, l’enfocament corporal és una teràpia la qual ens permet connectar amb el nostre interior (sentiments, emocions, sensacions). Va de dins cap a fora i és molt útil per definir el que volem i resoldre conflictes interiors.
A la pràctica, podem observar que és una eina molt simple i efectiva que la psicologia moderna ha rescatat de l’antiga sabiduria per ajudar-nos arribar a la consciència.
És molt important confiar en aquest mètode per poder complir els objectius d’aquest, ja que si no creiem, ni mostrem interès, ni som capaços d’acceptar crítiques dels nostres sentiments, no es podrà treure profit a l’enfocament corporal.
És un mètode optimista ja que enfoca a l’individu en termes de procés i no de patologia, i a més a més, tracta de com aprendre mitjançant el escoltar.

Per acabar, a qui li hagi cridat l’atenció aquesta entrada, podeu mirar aquesta part del vídeo de Gendlin en anglès que crec que està molt bé i de pas podeu començar a practicar l’anglès ja que ens farà falta!!



Comenta que és un procés que no ha invetat ell, sinó, que l'ha assignat una sèrie de passos per definir-lo. El podem trobar en el nostre interior i encara que el practiquem sols, funciona millor amb l'ajuda d'algú més, en companyia.
Bàsicament descriu que el focusing és un diàleg entre la ment i el cervell i que hi han molts tipus de cossos. Cada persona és un món. Per tant, cadascuna requerirà d’un temps determinat per poder accedir al seu interior.
Focusing és un procés profund que es basa en la idea que les emocions són viscudes corporalment. Per molt que hi hagin especialistes com per exemple un ginecòleg, un dentista, etc. Arribar a la ment, a la conducta, als sentiments... És molt difícil.
Com la persona és la que més sap d’un mateix, s’ha d’intentar veure que diu el nostre jo. Fa falta reflexionar!


2 comentarios:

  1. samantha! el curs l'han aplaçat pel febrer...! jo hi estava puntada! si vols... tu mateixa!!!

    ens veiem!

    ResponderEliminar
  2. Un magnífic post aquest, Samantha!
    He de dir-te, a més, que ens hi hauríem trobat en aquest curs.

    ResponderEliminar

Seguidores