L'aprenentatge per observació i com influeix la televisió

L'APRENENTATGE PER OBSERVACIÓ

Als éssers humans no ens fa falta que l’aprenentatge es produeixi a través de la experiència directa, també es pot produir mitjançant l’aprenentatge basat en la observació. Com per exemple:

• Poc després d’haver nascut, el nen pot imitar molts gestos que fa el pare com treure la llengua.
• Si un nen veu que a la seva mare la ha salpicat oli cuinant i es crema, ell no s’aproparà per no cremar-se.

Aquest tipus d’aprenentatge consisteix en observar e imitar als altres. Per tant, la imitació dels models conforma el desenvolupament d’un nen.

La televisió com a mètode d’aprenentatge en els joves:

Actualment, la televisió és l’origen de molt aprenentatge mitjançant l’observació.

Als països desenvolupats la majoria dels joves passen moltíssim temps davant de la televisió. Molts estudis coincideixen que quan els joves arriben als 18 anys, han passat més temps veient la televisió que no pas assistint al centre educatiu en qüestió. Aquest fet, acaba convertint-se en un greu problema ja que en ocasions, no veuen més enllà. Si no, mireu aquest anunci:

http://www.youtube.com/watch?v=WL7JYMhj3e8

La pregunta ara és: Poden influir programes violents en la conducta agressiva de la persona?
Els nens solen imitar als personatges que els agraden, com per exemple Son Goku a Dragon Ball. Al imitar aquestes sèries, juguen a donar-se cops de puny, fer petades i altres aspectes violents.
Arrel d’aquestes imitacions de conducta, entrem en el debat de si la violència en la televisió és perjudicial pels nens.

En molts anys d’investigació s’ha arribat a la conclusió que la exposició continuada d’actes de violència (assassinats, assalts...) augmenta la probabilitat de conducta violenta real en adolescents i també es correlaciona amb alts índex de consum de drogues i alcohol.

Experiments, han demostrat que fins i tot una exposició no molt prolongada pot fer variar la percepció dels valors morals i la conducta. La exposició prolongada a la violència desensibilitza als espectadors. Es tornen més indiferents, i el subjecte X es predisposa a sentir-se capaç a cometre una violació.

"Albert Bandura considerava que podíem utilitzar aquest mètode com una
forma d’aprenentatge".