L'enfocament estratègic breu -inclou una mica d'humor!!!

La Teràpia Breu Estratègica

És un model teòric que té com a principals influencies la Teoria Sistèmica, la epistemologia Constructivista, i el treball clínic del genial psicoterapeuta i hipnòleg Milton Erikson.

Aquest, com diu el seu propi nom, és un tractament breu. És a dir, es planteja en un termini màxim de 10 sessions, amb intervals de dues o tres setmanes entre sessions. En el cas que al finalitzar la desena sessió no s’hagi produït cap canvi significatiu, s’interromp el tractament. Si s’han produït canvis però no s’ha arribat a la resolució completa del problema, s’amplia el tractament les sessions necessàries, fins un màxim de 20 sessions.
Personalment, crec que tots els psicòlegs haurien d'utilitzar aquest mètode.

Quan definim el problema, el definim basant-nos en les preguntes:
• ¿Quin és el problema?
• ¿Quan es dóna el problema?
• ¿En quina circumstància?
• ¿Amb quanta freqüència?
• ¿On es produeix?
• ¿Amb quines persones al seu voltant?

Hem d’entendre com funciona aquest problema. Segons l’enfocament estratègic, es parteix de la base que els problemes humans són el fruit de la particular interacció entre subjecte i realitat. En funció d’aquesta interacció, davant la percepció d’un problema determinat, l’ésser humà porta a terme una sèrie d’accions que en lloc de resoldre’l poden dur a que aquesta situació problemàtica s’agreugi o es mantingui inalterable en el moment actual.
Cal treballar també sobre els beneficis secundaris, els quals poden ser de molt tipus. Habitualment són: Atenció excessiva, petits o grans privilegis en el seu funcionament familiar, etc.
Per aquest motiu, si es tracta de nens, es treballa amb els pares, Mestres, i no pas amb ells directament. Aquests, actuen com a co-terapeutes i proposen solucions definitives i positives pels subjectes en qüestió.
També haurem de treballar la resistència, és a dir, no haurem d’intentar convèncer, sinó, suggerir. En ningun cas haurem de qüestionar les actituds dels pares, així no els posarem a la defensiva. Davant d’ells, haurem d’adoptar una actitud positiva, demostrar-los-hi que han lluitat molt, que s’han esforçat..., però sempre reforçant aquests arguments fent-los veure que s’han d’esforçar més encara.

Així, treballant sobre el mode de percebre la realitat i d’actuar d’una persona (és a dir, sobre el seu sistema perceptiu-reactiu) es poden solucionar en temps relativament breus la immensa majoria dels problemes humans. No és necessari buscar per tant les causes del problema en el passat (és a dir, el perquè d’un problema) sinó que anem a analitzar i intervenir directament sobre l’estructura del mateix (és a dir, sobre el com funciona el problema i com es manté en el present).

El mètode estratègic s’està mostrant altament efectiu i eficaç en els casos següents:
• Pors, pànic, fòbies
• Bloqueigs creatius
• Problemes alimentaris (Anorèxia, Bulímia, Síndrome de Vòmit i Trastorn Alimentari Compulsiu)
• Problemes de relació
• Estats depressius

En contextos organitzatius (empreses, associacions, etc.):
• Intervencions estratègiques per a la gestió del canvi


Per rematar, aquí teniu una mica d’humor entorn a les teràpies breus.
Jo vaig riure força, així que ja esteu tardant!!! Mireu-lo!!!!!!!!!!!! ;)