Recomanació pel.lícula: Una mente maravillosa

Hola companys!!!!

M’agradaria compartir amb vosaltres una pel·lícula que potser alguns de vosaltres ja haveu vist, és:

UNA MENTE MARAVILLOSA

La vaig veure l’altre dia i em va encantar, us la recomano!! Perquè us feu una idea de la qualitat de la pel·lícula, teniu suficient si us dic que ha guanyat 4 Oscars?

És un drama basat en fets reals. El protagonista és Nash, un gran matemàtic el qual va demostrar que una teoria científica ja establerta no era certa. Gràcies a ella es va fer famós.
La seva prodigiosa ment li va jugar una mala passada, i va emmalaltir d’esquizofrènia. Això el va sotmetre a una sèrie de tractaments per a la seva recuperació.
Nash, es va esforçar molt per a recuperar-se i finalment ho aconsegueix.
L’any 1994 va rebre el premi Nobel.

L’ESQUIZOFRÈNIA

L’esquizofrènia (que significa “ment dividida”) és un trastorn de la personalitat en el qual es perd el contacte amb la realitat. Les persones que posseeixen aquesta malaltia poden patir deliris i una alteració de la percepció.

El pacient normalment no és conscient de la seva malaltia ja que existeix una distorsió entre la realitat i el seu món.

Afecta a homes i dones per igual, la diferencia és que als homes els sol afectar de més joves i amb més gravetat.

L’activitat cognitiva de l’esquizofrènic no és normal, no pensa ni raona de forma normal. La seva realitat mostra pensaments desorganitzats (comentaris sense sentit i deliris que poden ser producte d’una falta d’atenció selectiva); percepcions distorsionades, aquestes et permeten percebre coses que no estan allà, com és el cas de les al·lucinacions; i les emocions i accions inapropiades tals com enfadar-se sense motiu aparent, plorar per res…
Existeixen diferents tipus d’esquizofrènia: paranoide, desorganitzada, catatònica, indiferenciada, residual…

El diagnòstic final l’ha de fer un psiquiatra ja que altres malalties també poden presentar els mateixos símptomes (de psicosis).
Durant l’episodi de l’esquizofrènia, es pot necessitar hospitalització per motius de seguretat i per satisfer les necessitats bàsiques com l’alimentació, el repòs, la higiene…
Els medicaments antipsicòtics o neurolèptics poden col·laborar a controlar els símptomes ja que són efectius. Malgrat això, poden tenir efectes secundaris com per exemple d’augment de pes, de somnolència, contraccions musculars…

L'aprenentatge per observació i com influeix la televisió

L'APRENENTATGE PER OBSERVACIÓ

Als éssers humans no ens fa falta que l’aprenentatge es produeixi a través de la experiència directa, també es pot produir mitjançant l’aprenentatge basat en la observació. Com per exemple:

• Poc després d’haver nascut, el nen pot imitar molts gestos que fa el pare com treure la llengua.
• Si un nen veu que a la seva mare la ha salpicat oli cuinant i es crema, ell no s’aproparà per no cremar-se.

Aquest tipus d’aprenentatge consisteix en observar e imitar als altres. Per tant, la imitació dels models conforma el desenvolupament d’un nen.

La televisió com a mètode d’aprenentatge en els joves:

Actualment, la televisió és l’origen de molt aprenentatge mitjançant l’observació.

Als països desenvolupats la majoria dels joves passen moltíssim temps davant de la televisió. Molts estudis coincideixen que quan els joves arriben als 18 anys, han passat més temps veient la televisió que no pas assistint al centre educatiu en qüestió. Aquest fet, acaba convertint-se en un greu problema ja que en ocasions, no veuen més enllà. Si no, mireu aquest anunci:

http://www.youtube.com/watch?v=WL7JYMhj3e8

La pregunta ara és: Poden influir programes violents en la conducta agressiva de la persona?
Els nens solen imitar als personatges que els agraden, com per exemple Son Goku a Dragon Ball. Al imitar aquestes sèries, juguen a donar-se cops de puny, fer petades i altres aspectes violents.
Arrel d’aquestes imitacions de conducta, entrem en el debat de si la violència en la televisió és perjudicial pels nens.

En molts anys d’investigació s’ha arribat a la conclusió que la exposició continuada d’actes de violència (assassinats, assalts...) augmenta la probabilitat de conducta violenta real en adolescents i també es correlaciona amb alts índex de consum de drogues i alcohol.

Experiments, han demostrat que fins i tot una exposició no molt prolongada pot fer variar la percepció dels valors morals i la conducta. La exposició prolongada a la violència desensibilitza als espectadors. Es tornen més indiferents, i el subjecte X es predisposa a sentir-se capaç a cometre una violació.

"Albert Bandura considerava que podíem utilitzar aquest mètode com una
forma d’aprenentatge".

Les fases dels somnis

Normalment quan dormim, passem per cinc etapes: 1, 2, 3, 4, i somni REM (moviment ràpid dels ulls).

A continuació faig una petita explicació de cadascuna d'elles:

• Fase 1: És el somni lleuger. Al igual que pots arribar al somni fàcilment, també et pots despertar immediatament. Aquest, és poc, o res reparador. Un exemple d'aquest, seria la migdiada.
  En aquesta etapa, els ulls es mouen lentament i l'activitat muscular disminueix.
• Fase 2: És més difícil despertar-se que en la fase 1.
  El moviment d'ulls es deté i les ones cerebrals es tornen més lentes amb només un esclat ocasional d'ones cerebrals ràpides. Disminueix tant el ritme cardíac, com el respiratori.
• Fase 3: És l’etapa de transició cap al somni profund. Quan una persona entra en l'etapa 3, ones cerebrals extremadament lentes anomenades ones delta s'intercalen amb ones més petites, més ràpides.
• Fase 4: Seria la del somni lent. És molt difícil depertar a algú quan es troba en el somni profund. En aquest, no es troba moviment ocular ni activitat muscular.
• REM: En aquest període REM “ràpid eye movement”, és a dir, moviment ràpid dels ulls a causa del característic moviment dels globus oculars sota les parpelles, la respiració, es fa més ràpida, irregular i superficial. Els ulls s'agiten ràpidament i els músculs dels membres es paralitzen temporalment.
  El cervell està molt actiu, el tronc cerebral bloqueja les neurones motrius de manera que no ens podem moure.
  Aquí és on ocorren la majoria dels somnis. Si et despertes durant aquesta etapa, ets capaç de recordar el que has somiat.
  La majoria de les persones experimenten de tres a cinc intervals de somni REM cada nit.
  Els nens petits passen gairebé el 50% del seu temps en somni REM. Els adults passen prop de la meitat del temps que dormen en l'etapa 2, prop del 20% en REM, i l'altre 30% es divideix entre les altres tres etapes. Gràcies a la fase REM, el cervell pot memoritzar més coses, i les menys importants les elimina.

Link: http://www.youtube.com/watch?v=8cZf6o8HFvA

Si no es dorm, les defenses baixen moltíssim i és aconsellable dormir una mitja de 9 hores diàries per poder rendir al 100%.