Musicoteràpia

L’objectiu d’aquesta teràpia és aconseguir provocar canvis en el comportament de manera constructiva gràcies a la combinació de sons.

La musicoteràpia és l’aproximació sensorial sonora amb intenció terapèutica a certes dificultats psicològiques i patològiques mentals.

Es pot aplicar en moltes àrees com per exemple:
• Psicosis
• Autisme
• Malalties psicomàtiques
• Neurosis
• Geriatria
• Bulímia i anorèxia
• Discapacitats motores i sensorials
• Drogoaddicció
• Embaràs
• Etc.

El musicoterapeuta ha de tenir coneixements mèdics, psicològics, pedagògics i sobretot, musicals.
Gràcies a la música amb finalitat terapèutica i preventiva, es pot assolir que s’incrementi la salut mental i física de l’esser humà.

Recomanacions per alguns casos concrets:

Insomni: Nocturnos de Chopin (op. 9 nº3, op. 15 nº22, op. 32 nº1, op. 62 nº1)

Hipertensió: Les quatre estacions de Vivaldi, Serenata nº 13 en Sol Major de Mozart

Depressió: Concert per piano nº5 de Rachmaninov, Música aquàtica de Haendel .
A continuació podeu escoltar aquest darrer:


Un altre cas en el que es pot utilizar la musicoterapia és en el procés de part les dones.



Aquestes teràpies també es poden emprar en persones que no tenen problemes de salut i els ajuda a reduir l’estrès, a mi em funciona!
També és útil per augmentar la creativitat i la capacitat de resoldre conflictes, per disminuir l’ansietat, millorar l’autoestima…

Jo, quan estic nostàlgica, o trista, m’agrada escoltar Fito i Fitipaldis, la Bebe... A part de la música, les seves lletres m’ajuden molt.
Quan estic alegre, m’agrada escoltar música com per exemple el Canto del Loco.
Per cada estat d’ànim tinc una preferència concreta.

Aquí teniu un clip on podeu veure que és cert que segons el tipus de la música que escoltem la influència pot ser positiva o negativa (alegria, felicitat, ànims, tristesa, esperança, nostàlgia...).

Nardone

Giorgio Nardone és un psicòleg i psicoterapeuta especialista en la teràpia sistèmica estratègica.

Gràcies a les seves habilitats com a investigador, va col•laborar amb Watzalawick (el va conèixer a Palo Alto).
Fruit del treball conjunt d’aquests, s’han publicat vàries obres les quals han sigut traduïdes a diversos idiomes convertint-se així en textos bàsics de l’enfocament estratègic a la psicoteràpia.

El seu treball ha conduït a l’evolució moderna de la teràpia breu estratègica a una forma avançada de la tecnologia terapèutica que ha demostrat la seva notable eficàcia i eficiència en l’aplicació a formes més persistents i debilitants de problemes com les fòbies, atacs de pànic, trastorns obsessiu compulsius, alimentaris, entre d’altres.

Apart de la publicació de vàries obres, va fer possible l’impuls d’un institut d’investigació i teràpia italiana “El Centro di Teràpia Strategica” del qual actualment és el director.

Avui dia, és reconegut com un dels investigadors més significatius de l’Escola de Palo Alto.

La seva investigació ha donat resultats efectius per tractar problemes com les fòbies, atacs de pànic, entre d’altres.
En matèria de comunicació, Nardone ha desenvolupat tècniques avançades que han demostrat ser efectives en consultories, coaching, pràctiques motivacionals…

La teràpia breu de Nardone, està enfocada en resoldre un problema de manera ràpida i precisa. Malgrat que alguns problemes i sofriments de les persones puguin ser persistents, les solucions poden ser ràpides i efectives.
Considera que és un model terapèutic enfocat en la comunicació, i la forma com es dóna en el moment. El psicòleg es fixa en el discurs i narrativa emprats pel pacient.
Segons Nardone la ciència actual està basada en una concepció de causalitat circular i per canviar una situació (patologia, problema) perquè desaparegui el trastorn, no cal conèixer les causes o com han esdevingut i desenvolupat, però si es positiu estudiar com aquest sistema de percepció i reacció és entre el subjecte i la seva realitat personal e interpersonal. Per així poder introduir i aplicar les estratègies dissenyades per canviar el funcionament d’aquest sistema disfuncional.