La empatia és una de les habilitats de la inteligencia emocional. Es mostra quan experimentem les emocions dels demés com si fossin les nostres, és a dir, som capaços de captar el que l’altre ens comunica i compartir i entendre els pensaments i sentiments.
Buscant per la red coses relacionades amb l’empatia, he trobat un article de Alfonso Aguiló que descriu molt bé l’empatia -en aquest cas des de ben petits-:
“Es la hora del recreo en la guardería y un grupo de niños está corriendo por el patio. Varios tropiezan, y uno de ellos se hace daño en una rodilla y comienza a llorar. Todos los demás siguen con sus juegos, sin prestarle atención…, excepto Roger.
Roger se detiene junto a él, le observa, espera a que se calme un poco, y después se agacha, frota con la mano su propia rodilla y comenta, con un tono comprensivo y conciliador: “¡vaya, yo también me he hecho daño!”
Esta escena es observada por un equipo investigador que dirigen Tomas Hatch y Howard Gardner, en una escuela norteamericana.
Al parecer, Roger tiene una extraordinaria habilidad para reconocer los sentimientos de sus compañeros de guardería y para establecer un contacto rápido y amable con ellos.
Fue el único que se dio cuenta del estado y el sufrimiento de su compañero, y también fue el único que trató de consolarle, aunque sólo pudiera ofrecerle su propio dolor: un gesto que denota una habilidad especial para las relaciones humanas y que, en el caso de un preescolar, augura la presencia de un conjunto de talentos que irán floreciendo a lo largo de su vida.
No cal viure les mateixes experiències per desenvolupar l’empatia, sinó, hem de ser capaços de captar els missatges verbals i no verbals que el subjecte ens vol transetre. És a dir, involucra les pròpies emocions de cadascú: comprendre les perspectives, pensaments, desitjos i creences del subjecte.
Aquesta, es dóna en totes les persones, ja sigui en major o menor grau i influeix l’entorn en el que creixes.
Es comença a desenvolupar des de ben petits, i els pares són els que la transmenten. No només ensenyant a expresar els sentiments, sinó també descobrint i comprenent als altres. Quan els pares mostren afecte i comprensió envers als fills, aquests aprenen amb més facilitat a expresar les seves pròpies emocions i a interpretar i sentir-les alienes.
Us adjunto un clip d’un vídeo que m’ha commocionat moltíssim on podem observar una nena que viu en un ambient que es sent acceptada i compresa (ha guanyat el premi al millor vídeo publicitari):
Reconoixes els sentiments dels demés?
Comprens perquè els demés es senten de tal manera?
L’empatia és una capacitat que tenim els éssers vius que podem anar desenvolupant i potenciant i que és essencial per a ser futurs bons professionals.
sábado, 26 de diciembre de 2009
domingo, 6 de diciembre de 2009
L'enfocament estratègic breu -inclou una mica d'humor!!!
La Teràpia Breu Estratègica
És un model teòric que té com a principals influencies la Teoria Sistèmica, la epistemologia Constructivista, i el treball clínic del genial psicoterapeuta i hipnòleg Milton Erikson.
Aquest, com diu el seu propi nom, és un tractament breu. És a dir, es planteja en un termini màxim de 10 sessions, amb intervals de dues o tres setmanes entre sessions. En el cas que al finalitzar la desena sessió no s’hagi produït cap canvi significatiu, s’interromp el tractament. Si s’han produït canvis però no s’ha arribat a la resolució completa del problema, s’amplia el tractament les sessions necessàries, fins un màxim de 20 sessions.
Personalment, crec que tots els psicòlegs haurien d'utilitzar aquest mètode.
Quan definim el problema, el definim basant-nos en les preguntes:
• ¿Quin és el problema?
• ¿Quan es dóna el problema?
• ¿En quina circumstància?
• ¿Amb quanta freqüència?
• ¿On es produeix?
• ¿Amb quines persones al seu voltant?
Hem d’entendre com funciona aquest problema. Segons l’enfocament estratègic, es parteix de la base que els problemes humans són el fruit de la particular interacció entre subjecte i realitat. En funció d’aquesta interacció, davant la percepció d’un problema determinat, l’ésser humà porta a terme una sèrie d’accions que en lloc de resoldre’l poden dur a que aquesta situació problemàtica s’agreugi o es mantingui inalterable en el moment actual.
Cal treballar també sobre els beneficis secundaris, els quals poden ser de molt tipus. Habitualment són: Atenció excessiva, petits o grans privilegis en el seu funcionament familiar, etc.
Per aquest motiu, si es tracta de nens, es treballa amb els pares, Mestres, i no pas amb ells directament. Aquests, actuen com a co-terapeutes i proposen solucions definitives i positives pels subjectes en qüestió.
També haurem de treballar la resistència, és a dir, no haurem d’intentar convèncer, sinó, suggerir. En ningun cas haurem de qüestionar les actituds dels pares, així no els posarem a la defensiva. Davant d’ells, haurem d’adoptar una actitud positiva, demostrar-los-hi que han lluitat molt, que s’han esforçat..., però sempre reforçant aquests arguments fent-los veure que s’han d’esforçar més encara.
Així, treballant sobre el mode de percebre la realitat i d’actuar d’una persona (és a dir, sobre el seu sistema perceptiu-reactiu) es poden solucionar en temps relativament breus la immensa majoria dels problemes humans. No és necessari buscar per tant les causes del problema en el passat (és a dir, el perquè d’un problema) sinó que anem a analitzar i intervenir directament sobre l’estructura del mateix (és a dir, sobre el com funciona el problema i com es manté en el present).
El mètode estratègic s’està mostrant altament efectiu i eficaç en els casos següents:
• Pors, pànic, fòbies
• Bloqueigs creatius
• Problemes alimentaris (Anorèxia, Bulímia, Síndrome de Vòmit i Trastorn Alimentari Compulsiu)
• Problemes de relació
• Estats depressius
En contextos organitzatius (empreses, associacions, etc.):
• Intervencions estratègiques per a la gestió del canvi
Per rematar, aquí teniu una mica d’humor entorn a les teràpies breus.
Jo vaig riure força, així que ja esteu tardant!!! Mireu-lo!!!!!!!!!!!! ;)
És un model teòric que té com a principals influencies la Teoria Sistèmica, la epistemologia Constructivista, i el treball clínic del genial psicoterapeuta i hipnòleg Milton Erikson.
Aquest, com diu el seu propi nom, és un tractament breu. És a dir, es planteja en un termini màxim de 10 sessions, amb intervals de dues o tres setmanes entre sessions. En el cas que al finalitzar la desena sessió no s’hagi produït cap canvi significatiu, s’interromp el tractament. Si s’han produït canvis però no s’ha arribat a la resolució completa del problema, s’amplia el tractament les sessions necessàries, fins un màxim de 20 sessions.
Personalment, crec que tots els psicòlegs haurien d'utilitzar aquest mètode.
Quan definim el problema, el definim basant-nos en les preguntes:
• ¿Quin és el problema?
• ¿Quan es dóna el problema?
• ¿En quina circumstància?
• ¿Amb quanta freqüència?
• ¿On es produeix?
• ¿Amb quines persones al seu voltant?
Hem d’entendre com funciona aquest problema. Segons l’enfocament estratègic, es parteix de la base que els problemes humans són el fruit de la particular interacció entre subjecte i realitat. En funció d’aquesta interacció, davant la percepció d’un problema determinat, l’ésser humà porta a terme una sèrie d’accions que en lloc de resoldre’l poden dur a que aquesta situació problemàtica s’agreugi o es mantingui inalterable en el moment actual.
Cal treballar també sobre els beneficis secundaris, els quals poden ser de molt tipus. Habitualment són: Atenció excessiva, petits o grans privilegis en el seu funcionament familiar, etc.
Per aquest motiu, si es tracta de nens, es treballa amb els pares, Mestres, i no pas amb ells directament. Aquests, actuen com a co-terapeutes i proposen solucions definitives i positives pels subjectes en qüestió.
També haurem de treballar la resistència, és a dir, no haurem d’intentar convèncer, sinó, suggerir. En ningun cas haurem de qüestionar les actituds dels pares, així no els posarem a la defensiva. Davant d’ells, haurem d’adoptar una actitud positiva, demostrar-los-hi que han lluitat molt, que s’han esforçat..., però sempre reforçant aquests arguments fent-los veure que s’han d’esforçar més encara.
Així, treballant sobre el mode de percebre la realitat i d’actuar d’una persona (és a dir, sobre el seu sistema perceptiu-reactiu) es poden solucionar en temps relativament breus la immensa majoria dels problemes humans. No és necessari buscar per tant les causes del problema en el passat (és a dir, el perquè d’un problema) sinó que anem a analitzar i intervenir directament sobre l’estructura del mateix (és a dir, sobre el com funciona el problema i com es manté en el present).
El mètode estratègic s’està mostrant altament efectiu i eficaç en els casos següents:
• Pors, pànic, fòbies
• Bloqueigs creatius
• Problemes alimentaris (Anorèxia, Bulímia, Síndrome de Vòmit i Trastorn Alimentari Compulsiu)
• Problemes de relació
• Estats depressius
En contextos organitzatius (empreses, associacions, etc.):
• Intervencions estratègiques per a la gestió del canvi
Per rematar, aquí teniu una mica d’humor entorn a les teràpies breus.
Jo vaig riure força, així que ja esteu tardant!!! Mireu-lo!!!!!!!!!!!! ;)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
